Procedència: Palau-Solità i Plegamans (Lactuca sativa) Enciam conservat a Cal Po gràcies a en Joan Sapés. Malauradament, ja no podem saber gaire informació al respecte, però si que ens van dir que era un enciam cultivat "de tota la vida". De tipus romà, amb fulles de puntes morades i de mida mitjana, amb un ull que no acaba de tancar però que no cal lligar. Aguanta bé el fred. Trobem informació escrita ja l'any 1858 a Catalunya, d'un enciam negre o enciam negre romà.

Procedència: Caldes / Llinars del Vallès (Lactuca sativa)

Procedència: Caldes de Montbui (Pisum sativum) Varietat de mata baixa que es pot fer rastrera, tot i que agraeix un petit tutor que alhora facilitarà la recollida de les tavelles. Pèsol de gust molt dolç, i amb una llavor que un cop seca, tendeix a tenir un color blanquinós. Tavella petita i plena, que té forma de ganxo.

Procedència: Caldes de Montbui (Allium porrum) Porro de tronc molt ample i fulles grosses de color verd clar. Interessant de calçar per blanquejar-lo. Varietat antiga que ja trobem documentada als anys 30 com a porro gros o porro monstruós. Pot provenir de la varietat francesa de Carentan.

Procedència: Caldes de Montbui (Lycopersicon esculentum) Fruit de color vermellós ataronjat, amb cul una mica punxegut, i que marca una esquena groguenca. Amb pell gruixuda, brillant i de tacte dur. Té una conservació excel·lent. A Caldes, tradicionalment del tomàquet de penjar se n'hi ha dit cirerol. No confondre amb els tomàquets "cherry". Molt resistent al clivellat i al "cul cagat". Aqueta varietat ha estat cedida i conservada per l'Antoni Tusell.

Procedència: Caldes de Montbui (Lycopersicon esculentum) Una altra de les varietats conservades a Caldes. Tomàquet de penjar de color rosat, de pell fina i molt sucós. De gust dolç i de bona conservació. Hi ha persones que se'l mengen a l'amanida. De mida arrodonida, similar al tomacó.

Procedència: Santa Eulàlia de Ronçana (Lycopersicon esculentum) Varietat de penjar, que es conserva molt bé. Conservada i difosa pel planterista de Can Mataporcs, a Santa Eulàlia de Ronçana. De fruit allargat i tons grogosos i taronges, i de mida grossa.

Procedència: Riells del Fai (Lycopersicon esculentum) Tomàquet de penjar de molt bona conservació. Tomaquera molt productiva i de fulla patatera. La pell del tomàquet és avellutada, semblant a la d'un préssec, de color rosat apagat. Suca molt bé i és molt carnós. Tomàquet estès a diferents comarques de Catalunya, i tot i que no és habitual al Vallès, aquesta llavor l'hem localitzat a Riells del Fai.

Procedència: Caldes de Montbui (Lycopersicon esculentum) Varietat de fruit allargat en forma de bombeta de color vermell intens, amb mugró i de mida petita. Amb pell fina, que suca molt bé. La tomaquera fa uns ramells molt plens. La seva conservació és mitjana. És una varietat que suca molt bé desde el dia de recollida, així que recomanem el seu cultiu complementat amb alguna altra varietat de millor conservació.

Procedència: Caldes de Montbui (Lycopersicon esculentum) Varietat de penjar que té la característica de tenir tres o més cares molt marcades. De color rosat i pell brillant. Tomaquera amb fulles patateres i força vigorosa. Bona conservació.

Procedència: Palau-Solità i Plegamans (Lycopersicon esculentum) Tomàquet d'amanir que prové de Santa Magdalena, un petit nucli rural de Palau-Solità i Plegamans. De color rosat i de mida mitjana. De gust molt dolç.

Procedència: Palau-Solità i Plegamans (Lycopersicon esculentum) Tomàquet de penjar, de forma una mica allargada. Varietat conservada per en Joan Sapés a Cal Po, i també per Joan Truyols de Can Duran a Palau-Solità i Plegamans. De bona conservació.

Procedència: Caldes de Montbui (Lycopersicon esculentum) Varietat de fruit allargat amb una forma semblant a un pebrot, ple per dins i acabat amb punxa. De pell fina d’un color vermell ataronjat, d’un un gust especialment dolç amb poques llavors. Plantes amb un creixement força vigorós, malgrat semblen estar pansides. Conservem el nom donat a la zona, Nas de Bruixa. També es pot anomenar tomàquet pebroter o mamella de cabra.

Procedència: Caldes de Montbui (Lycopersicon esculentum) Varietat de fruit axatat de grans dimensions, ple per dins i que marca costelles. De pell rosada i fina, amb un gust molt dolç. Ideal per amanir. De mida grossa, té dues morfologies: una de rodona i una altra que marca costelles.

Procedència: Caldes de Montbui (Lycopersicon esculentum) Varietat procedent probablement de les comarques gironines. Fruit en forma de pera, de gran tamany. De pell rosada i fina, marca costelles. Fruit mig buit, de gust molt dolç. Tomàquet conservat per Josep Canet, que el ven des de fa molts anys al mercat de Caldes.

Procedència: Santa Eulàlia de Ronçana / Caldes de Montbui (Lycopersicon esculentum) Tomàquet d'amanir molt conegut al Vallès, de gust més aviat àcid. De mida mitjana, marca costelles i acostuma a tenir l'esquena verda.

Procedència: Caldes de Montbui (Cichorium endivia) De fulla molt arrissada i prima, que es torna més tendra i dolça després de passar l'hivern. Aquesta llavor antiga, cultivada a Caldes des de fa molts anys, pot provenir segons algunes fonts d'Argentona. A Caldes també s'anomena escarola del Remei. Per blanquejar-la, curiosament a Sant Sebastià de Montmajor, la colgaven amb terra, altres li posaven uns branques d'alzina al voltant perquè l'escarola s'anés tancant sola.

Procedència: Caldes de Montbui Blat de moro de dos colors, de panotxes petites i que poden ser o vermelles o grogues. Granes utilitzades com a crispetes. Procedent de Caldes de Montbui i cultivat almenys per dues generacions (famílies Casabayó i Tusell). Té predominància la llavor groga. Segons un petit estudi fet per nosaltres: . Les granes vermelles donen un 58% de panotxes vermelles i un 42% de grogues. . Les granes grogues donen un 95% de panotxes grogues i un 5% de vermelles.

Procedència: Caldes de Montbui (Allium cepa) Varietat recuperada a Can Picanyol de Caldes de Montbui, gràcies a Llavors Orientals, amb una llavor procedent del Canyet de Badalona. De mida petita, morada i xata, és molt gustosa i conté força aigua. De bona conservació. Varietat primerenca, es sol sembrar a finals d'agost i es recull als voltants del mes de juny.

Procedència: Sentmenat (Allium cepa) Varietat antiga que prové de la masia de Can Padró, a Sentmenat, i conservada per horticultors locals. Anomenada ceba Agra, vermella de cabeçar o de Molins de Rei. De forma axatada, colors morats i bona mida, té una conservació excel·lent.

Procedència: Caldes de Montbui

Procedència: Santa Eulàlia de Ronçana (Cucurbita moschata) Planta rastrera, de bona producció. Fruit en forma de violí, de carn taronja i molt dolç. Ideal per menjar en cremes, bullida o a la planxa. Collita escalonada d’agost a octubre. Bona conservació a l’hivern, en llocs secs, foscos i frescs.

Procedència: Caldes de Montbui (Lagenaria Siceraria) Varietat conservada per en Jose Cortès a Caldes de Montbui, provinent segons ell del Tarragonès. Carbasses d'entre 10 i 20 kg de pes, de forma arrodonida i amb un coll en forma de cigne. Usades normalment com a decoració o per transportar líquids. Plantes rústiques i molt productives, fent 4 o 5 carbasses per planta. Cal collir-les abans de les primeres gelades.

Varietat molt cultivada al Vallès. L'origen de la llavor antiga que tenim prové de Montagut, la Garrotxa (Ecollavors). (Vicia faba) Planta de creixement i floració més ràpida, òptima per zones fredes. Granes morades i brillants, i tavelles llargues. Aguanta bé el fred. També la trobem anomenada coma Reina Mora.

Procedència: Caldes de Montbui (Vicia faba) Tavelles molt llargues i plenes, amb granes de color verd clar. Planta molt productiva. Interessant fer una sembrada a finals d’octubre i una altra al gener-febrer. Aguanta bé el fred.

Procedència: Sentmenat (Vicia faba)

Procedència: Caldes de Montbui (Cicer arietinum) Es pot fer en secà tot i que li va bé alguna regada si la primavera és eixuta. Varietat de mida petita i de pell molt fina. Mantenim el nom donat a la zona, tot i ser molt similar al cigró Pedrosillano.

Procedència: Caldes de Montbui

Varietat molt cultivada al Vallès. Procedència de la llavor: La Garriga

Procedència: Santa Eulàlia de Ronçana

Procedència: Caldes de Montbui

Procedència: Palau-Solità i Plegamans (Phaesolus vulgaris) Serveix per fer menjar tendre o seca. Mantenim el nom donat per la masia de Can Riera, a Palau-Solità i Plegamans, tot i ser pràcticament igual a la varietat del Genoll de Crist i de la Custodia. Procedent de la família de les pilariques aragoneses.

Procedència: Castellar del Vallès (Capsicum annum) Pebrot localitzat a Can Bogunyà de Castellar del Vallès, una varietat de pebrot conservada per en Pep Lleuger provinent d'alguns horticultors locals. Varietat de fruits allargats, de pell gruixuda i de gust dolç.

Procedència: Santa Eulàlia de Ronçana (Raphanus Sativus)